domingo, 18 de noviembre de 2012

Xerrades d'orientació per famílies

 
Una de les activitats que realitzen des d'Educaweb són xerrades d'orientació per les famílies de joves estudiants. Vaig assitir a una xerrada organitzada a la Institució Cultural del CIC, una fundació privada que fa batxillerats, dirigida a pares i mares d'alumnes de 2n de batxillerat. Sota el títol " I desprès del batxillerat...Escollir què, com i per a què?", l'activitat té l'objectiu de donar eines als pares i mares per poder orientar i donar suport als seus fills, en la dificil presa de decisió sobre quins estudis superiors escollir, analitzant quins són els aspectes que cal tenir en compte a l'hora de decidir.
Definim orientació com " el procès d'acompanyament en la planificació de la carrera professional, plena de transicions, al llarg de tota la vida, per aconseguir amb èxit la consecució dels propis objectius acadèmics i professionals, i el foment de la propia autonomia".
A la sala hi havien aproximadament unes 150 persones, aixi que és una intervenció grupal i genérica. Tanmateix, cal tenir present a quin perfil de families ens dirigim, doncs pel tipus de centre sabem que les families són d'un nivell socioeconòmic i formatiu elevat i que, per tant, tindran altes expectatives sobre els seus fills en la majoria de casos. La xerrada i els exemples que es donen, els aspectes que més es destaquen, etc. han de ser adaptats a la realitat de cada perfil de centre
Podem dir que hi ha dos grans blocs que hem de tenir en compte per prendre una decisió sobre l'itinerari acadèmic i professional: el coneixement de l'entorn i l'autoconeixement. El coneixement de l'entorn implica saber com està el mercat de treball actualment, quines professions i sectors estan creixent i quins en davallada, quins són els sectors més prioritaris, les noves professions que estan sorgint. Va donar eines a les families per poder analitzar junt amb els seus fills aquesta realitat, com per exemple el portal de Porta 22. També és important conèixer com funciona el sistema educatiu actual, molt diferents de quan aquesta pares van estudiar, i els possibles itineraris professionals que es poden seguir.
Pel que fa a l'autoconeixement, cal que el/la jove faci un esforç d'introspecció per arribar a prendre una decisió coherent amb el que vol i pot fer. Per això cal analitzar quatre tipus de factors:
- Personalitat: com sóc?
- Habilitats, competències: Què sé fer bé? Aquest és un dels aspectes que més costa reconèixer als adolescents
- Valors: Què és important per a mi?
- Interessos professionals: Què m'agrada?
 
Una de les tasques que fan les psicopedagogues és ajudar als joves a fer aquest procès d'introspecció i autoconeixement, gràcies a les habilitats comunicatives i estratègies que domina. Tanmateix, cal que les families també facin aquest acompanyament als seus fills, i donin suport a la tasca orientadora que fan els professionals, reforçant les orientacions que els hi donem. Per això em va semblar molt interessant quan es va destacar que existeixen condicionants que poden distorsionar la decisió d'un/a jove: socials, educatius i familiars. Aquest últim punt és molt important, perquè els condicionaments de la familia, conscients i expressats, o inconscients, poden ser tant en el sentit d'encaminar-lo cap a una professió , com just el contrari. Així, es va animar als pares a fer aquesta reflexió sobre si estan d'alguna manera condicionant-lo i les conseqüències que pot tenir això per al seu futur.
En aquest punt, jo em preguntava si jo podria fer aquest tipus d'activitat. Fins aquell moment, havia participat en activitats dirigides sobretot a joves, amb els que ja tinc més experiència. Però fer una activitat d'orientació dirigida a pares i mares d'alumnes de 2n de batxillerat, que a més tenen un nivell socioformatiu elevat, em semblava més complicat en el meu cas, que sóc força més jove i és evident quie no he passat per aquest procèsd'acompanyament a un fill a nivell personal. Crec que la ponent ha de donar seguretat i confiança a aquestes families, i demostrar la seva llarga expèriencia com orientadora amb joves, i treball amb les famílies, perquè les families hi confiin en el seu criteri professional  i amb les seves pautes orientatives. Vaig sortir amb la certesa de que encara em queda molt per fer i per aprendre...per sort!  

 

jueves, 8 de noviembre de 2012

Cicle de conferències "Emprendre amb valors"


Una altre de les activitats amb les que he participat dins del projecte Emprendre amb Valors, és un cicle de conferències de professionals coneguts pel seu èxit. L'activitat, que té com a objectiu apropar als joves la cultura emprenedora i els valors del treball a través del testimoni i la trajectòria de professionals d'èxit, ha comptat enguany amb la participació de la periodista Bibiana Ballbé, l'emprenedor Pau Garcia-Milà i l'aventurer Albert Bosch. Les trobades, que han tingut lloc a l'Auditori de Barcelona Activa, han permès a alumnes de centres educatius identificar i interioritzar l'esperit emprenedor a partir de cadascuna de les experiències d'èxit empresarial, professional i vocacional dels convidats.
Podem trobar una noticia de l’activitat a la pàgina web de Barcelona Activa : http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/novetats-i-premsa/novetats/2012/11/07/noticia105190.jsp

Com a psicopedagoga, em va resultar interessant assistir a aquestes xerrades perquè crec que pot ajudar a transmetre als joves els valors de la cultura del treball d’una manera diferent, basat en experiències reals en les que els joves es poden veure en certa manera reflectits, propers a la seva realitat. M’agradaria, per exemple, destacar en el cas de la xerrada de la Bibiana Ballbé, en que sobretot instistia en que cal coneixe’s a un mateix, saber què vols realment, de cara a prendre decisions respecte la vida acadèmica i professional . Com sabem , en les activitats d’orientació amb joves, insistim en que  una part molt important del procés és l’autoconeixement, però la periodista podia explicar-ho als joves d’una altra manera, amb un discurs engrescador i molt proper, en un context diferent a l'aula i amb unes altres paraules. Per això crec que és un bon complement als tallers presencials que es fan als centres educatius. A més crec que els professionals també van ser ben escollits, ja que representen tres àmbits professionals que atrauen molt els joves: món de la comunicació, esports i aventura, i l'àmbit informàtic i de noves tecnologies.

També em va semblar molt interessant poder veure quins dubtes , queixes o tipus de discurs expressaven els joves, relacionats sobretot amb els condicionants interns o externs que interfereixen en les seves vides i la seva presa de decisions: motius econòmics, modes, pressió dels pares, falta de motivació, falta de perspectives en el mercat laboral actual, desconcert davant l'extensa oferta formativa i professional, falta de coneixement sobre quins estudis cal per fer una determinada professió, etc. És important en aquest sentit ajudar als joves a distingir quins condicionants depenen d'ells i hi poden incidir ( motivació, com afrontar les pressions familiars, coneixement i anàlisi  de l'oferta formativa, etc), i quins no ( com la situació del mercat de treball actual). En aquest sentit tot l'aspecte actitudinal i motivacional em sembla bàsic de reforçar.

Crec que desprès d’haver escoltat aquestes històries i els debats que es van generar desprès, ningú va sortir de la sala indiferent, tant joves com professionals del món educatiu.