Xerrades d'orientació per famílies

 

Una de les activitats que realitzen des d'Educaweb són xerrades d'orientació per les famílies de joves estudiants. Vaig assitir a una xerrada organitzada a la Institució Cultural del CIC, una fundació privada que fa batxillerats, dirigida a pares i mares d'alumnes de 2n de batxillerat. Sota el títol " I desprès del batxillerat...Escollir què, com i per a què?", l'activitat té l'objectiu de donar eines als pares i mares per poder orientar i donar suport als seus fills, en la dificil presa de decisió sobre quins estudis superiors escollir, analitzant quins són els aspectes que cal tenir en compte a l'hora de decidir.

Definim orientació com " el procès d'acompanyament en la planificació de la carrera professional, plena de transicions, al llarg de tota la vida, per aconseguir amb èxit la consecució dels propis objectius acadèmics i professionals, i el foment de la propia autonomia".

A la sala hi havien aproximadament unes 150 persones, aixi que és una intervenció grupal i genérica. Tanmateix, cal tenir present a quin perfil de families ens dirigim, doncs pel tipus de centre sabem que les families són d'un nivell socioeconòmic i formatiu elevat i que, per tant, tindran altes expectatives sobre els seus fills en la majoria de casos. La xerrada i els exemples que es donen, els aspectes que més es destaquen, etc. han de ser adaptats a la realitat de cada perfil de centre

Podem dir que hi ha dos grans blocs que hem de tenir en compte per prendre una decisió sobre l'itinerari acadèmic i professional: el coneixement de l'entorn i l'autoconeixement. El coneixement de l'entorn implica saber com està el mercat de treball actualment, quines professions i sectors estan creixent i quins en davallada, quins són els sectors més prioritaris, les noves professions que estan sorgint. Va donar eines a les families per poder analitzar junt amb els seus fills aquesta realitat, com per exemple el portal de Porta 22. També és important conèixer com funciona el sistema educatiu actual, molt diferents de quan aquesta pares van estudiar, i els possibles itineraris professionals que es poden seguir.

Pel que fa a l'autoconeixement, cal que el/la jove faci un esforç d'introspecció per arribar a prendre una decisió coherent amb el que vol i pot fer. Per això cal analitzar quatre tipus de factors:

- Personalitat: com sóc?

- Habilitats, competències: Què sé fer bé? Aquest és un dels aspectes que més costa reconèixer als adolescents

- Valors: Què és important per a mi?

- Interessos professionals: Què m'agrada?

 

Una de les tasques que fan les psicopedagogues és ajudar als joves a fer aquest procès d'introspecció i autoconeixement, gràcies a les habilitats comunicatives i estratègies que domina. Tanmateix, cal que les families també facin aquest acompanyament als seus fills, i donin suport a la tasca orientadora que fan els professionals, reforçant les orientacions que els hi donem. Per això em va semblar molt interessant quan es va destacar que existeixen condicionants que poden distorsionar la decisió d'un/a jove: socials, educatius i familiars. Aquest últim punt és molt important, perquè els condicionaments de la familia, conscients i expressats, o inconscients, poden ser tant en el sentit d'encaminar-lo cap a una professió , com just el contrari. Així, es va animar als pares a fer aquesta reflexió sobre si estan d'alguna manera condicionant-lo i les conseqüències que pot tenir això per al seu futur.
En aquest punt, jo em preguntava si jo podria fer aquest tipus d'activitat. Fins aquell moment, havia participat en activitats dirigides sobretot a joves, amb els que ja tinc més experiència. Però fer una activitat d'orientació dirigida a pares i mares d'alumnes de 2n de batxillerat, que a més tenen un nivell socioformatiu elevat, em semblava més complicat en el meu cas, que sóc força més jove i és evident quie no he passat per aquest procèsd'acompanyament a un fill a nivell personal. Crec que la ponent ha de donar seguretat i confiança a aquestes families, i demostrar la seva llarga expèriencia com orientadora amb joves, i treball amb les famílies, perquè les families hi confiin en el seu criteri professional  i amb les seves pautes orientatives. Vaig sortir amb la certesa de que encara em queda molt per fer i per aprendre...per sort!