Abans de passar a la fase següent d'organitzar i prioritzar tota la informació recollida, m'agradaria exposar algunes reflexions fruit de l'anàlisi del seu contingut, des d'una mirada psicopedagògica, i de quines crec que són les possibilitats i limitacions en aquest àmbit concret.
Com a especialistes de la orientació , si volem fer un assessorament acadèmic i professional , crec que necessitem dominar dos tipus de coneixement: un relatiu a la especialitat concreta de l'àmbit sobre el que orientem (que en aquest cas seran els estudis a l'estranger) i el més important, les habilitats, metodologies i estratègies propies de la psicopedagogia, que és el que ens capacita com a professionals, i que ens diferenciarà d'altres perfils professionals com poden ser els informadors juvenils, professors de secundària o personal administratiu d'un servei de mobilitat internacional d'una universitat, per exemple. Fins ara sobretot ens hem estat posant al dia sobre aquest primer bloc relatiu a la recollida d'informació i anàlisi de continguts sobre els programes de mobilitat, legislació relacionada, quins aspectes cal tenir en compte, tràmits necessaris, etc i sobretot analitzant com es presenta aquesta informació, destinada a qui, com s'hi accedeix, etc. Ara és moment de parar-nos a reflexionar sobre les seves limitacions i potencialitats, i què podem aportar com a psicopedagogues de diferent en aquest àmbit.
Al llarg d'aques bloc ja hem parlat sobre el fet que avui en dia ens trobem amb un excès d'informació, molt a l'abast gràcies a Internet i les noves tecnologies, pero també hem fet èmfasi en la diferència entre informació i orientació. Estic d'acord amb Bisquerra o Giddens quan plantejen que l'objectiu principal de l'orientació és l'autorientació.Per tant, hem de veure com fomentem aquesta autorientació, que ha de passar per un procès d'autoconeixement del propi subjecte, a través dels canals dels que disposem. Com podem fomentar aquest procès en les diferents linies d'actuació del projecte?
- Portal i pàgina web:
Potencialitats:
- Accés a tota la ciutadania, només cal disposar d'accès a Internet.
- Permet accedir-hi i consultar-ho tantes vegades com sigui necessari, permet anar ampliant altres informacions, que l'usuari faci el seu propi procés de recerca segons els seus interessos.
- Cal tenir en compte com presentem tota la informació i com es formulen les preguntes, de manera que puguin tenir significativitat per al destinatari. Podem tenir en compte aspectes treballats a l'assignatura sobre tecnologia educativa.
Limitacions:
- No es pot adequar la resposta a cada intervenció. Les informacions són més genèriques i cal tenir en compte els diferents perfils als que es pot estar dirgint, buscant un equilibri en la redaccció i presentació, tant pel que fa a l'estil com al contingut. Hem optat per redactar-ho en segona persona, dirgint-nos al propi estudiant, perquè es pugui sentir més identificat amb la informació que recull.
- Cal tenir en compte i preveure la informació que cal mantenir actualitzada, o els enllaços correcte a altres pàgines especialitzades, doncs sinó en un temps aquest material podria quedar obsolet.
-No permet aclarir dubtes ni fer preguntes, no hi ha el feedback amb el destinatari de la intervenció. Això em fa pensar que potser seria positiu crear un servei de consulta online a la propia web, el que podria ser una oportunitat de millora del portal.
- Assessorament presencial:
- Potencialitats:
- Permet personalitzar la intervenció, adequant-la a cada cas particular, i responent a les seves necessitats. Per aquest tasca, utilitzarem diferents metodologies i estratègies pròpies de la psicopedagogia, com les entrevistes en profunditat amb els estudiants per detectar interessos, motivacions, pors, limitacions personals, característiques de la seva personalitat, etc. També podem fer entrevistes amb famílies amb alguns casos, sobretot amb els alumnes més joves, i sobretot quan hi hagi discrepància entre interessos o motivacions entre pares i fills.
- Podem ajudar a que el jove contrasti diferents informacions que l'ajudin en la seva presa de decisió amb unes expectatives realistes: informació o percepció sobre com és ell i que li podria anar bé, opinió de la família, experiència de l'orientadora en aquest àmbit, exepedient acadèmic, habilitats lingüístiques, etc. A vegades ens podem trobar joves que volen anar a estudiar una FP a Alemanya, per exemple, i no saben ni anglès ni alemany, pel que caldrà ajudar-los a fer veure què potser primer han de preparar-se a nivell lingüístic.
- Limitacions:
-Només permet atendre a les persones que es dirigeixen al servei i que, per tant, ja tenen un cert interés o inquietd respecte aquest tema ( l'estudiant o la familia). Penso que hi ha joves que mai s'han plantejat una experiència així per desconeixement, o perquè pensen que s'escapa de les seves possibiltats ( sigui per motius econòmics, acadèmics, habilitats lingüístiques o altres), però que sovint no té perquè ser així. Simplement, ningú els hi ha dit que podien fer-ho ni com, ningú els hi ha ofert aquest possibilitat. I això penso que es una limitació que caldria intentar superar per tal de fomentar la equitat i la igualtat d'oportunitats en l'àmbit acadèmic i professional.
- Caldrà tenir accès a Internet i dominar les pàgines especialitzades i poder imprimir documents resums que s'ho pugui endur a casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario