CONCLUSIONS DEL PRACTICUM II

Ja arribem gairebé al final del pràcticum i toca mirar una mica endarrera per veure el camí recorregut. Les metes que m'havia proposat al principi del pla de treball crec que s'han acomplert. Amb la meva intervenció volia millorar, en el marc de l'entitat,  els recursos i materials  educatius d'orientació acadèmica i professioanl per la realització d'estudis a l'estranger. Això ha passat per actualitzar i reformular els continguts de l'apartat corresponent  dels portals d'Educaweb (versió estatal i versió catalana) i del navegador Neptu ( Navegador d'estudis i professions per a tu)., desprès d'un treball previ de recerca i tractament de les informacions.  He el.laborat unes fitxes didàctiques de resum que es poden utilitzar en   les activitats presencials d'orientació acadèmica que ja realitza l'equip d'orientadores, i finalment he dissenyat una nova activitat en format taller per treballar la orientació d'aquest tema amb joves estudiants. Tanmateix, m'hagués agradat poder aplicar l'activitat dissenyada, i poder tenir més  feedback  dels continguts incorporats al portal i al navegador per part dels usuaris. Així hagués pogut fer-ne una millor avaluació.

Els recursos utilitzats crec que han estat els adequats, i he treballat bàsicament amb l'equip d'orientació, més el suport d'un informàtic. Les principals dificultats que em vaig trobar al principi eren sobretot perquè l'àmbit específic dels estudis a l'estranger no ho dominava massa, malgrat em va resultar molt motivador, i la part de recollida d'informació i actualització va ser més llarga del que em pensava i havia planificat.  També haig de dir que no estic massa acostumada a treballar amb blogs ni dissenys de materials digitals ni dinamitzar espais virtuals, però m'ha semblat molt senzill actualitzar el portal i el navegador, un cop l'informàtic em va explicar el procediment i el vaig aprendre a  fer de manera autónoma. En realitat, la tasca prèvia de preparar el material didàctic és molt més difícil que penjar-ho a internet.

La meva tutora i l'equip d'orientació en general han estat de gran ajuda en tot el procés. Elles tenen més experiència i m'han pogut guiar en les preses de decisions relatives a quina informació és rellevant, com ho posem, quina metodologia podem aplicar, quin tipus de preguntes poden provocar més al jove, etc. Elles coneixen millor el perfil d'usuaris que utilitza el portal, el navegador i les activitats presencials, les demandes que fan, quin tipus d'intervenció és més eficaç, etc. En les darreres fases del projecte, és on he vist com el pràcticum cobrava tot el seu sentit, doncs recordava coses que haviem anat estudiant durant la llicenciatura, i que ara estava posant en pràctica: donar significat als continguts,la necessitat de promoure una actitud favorable, potenciar l'autorientació del jove, guiar o acompanyar al jove en un procès d'autoconeixement, etc. També m'he fet més conscient de les potencialitats i limitacions que poden tenir uns materials com els que he estat treballant, des d'un punt de vista psicopedagògic.

Un dels grans reptes del meu pla de treball, era intentar que anessim més enllà que la simple informació sobre la temàtica,  volia que els destinataris reflexionessin sobre aquest tipus d'experiències, sobre les seves possibilitats, limitacions, coneixements previs, etc...En defnitiva, volia que es poguessin obrir portes, sense oblidar que les expectatives han de ser realistes i segons cada cas particular. Per això volia fomentar l'autorientació, acompanyada per la psicopedagoga.

Crec que m'he integrat bé en l'equip d'orientació de l'entitat,i he pogut conèixer com treballen les seves psicopedagogues. A mida que anava avançant en el projecte, i m'anava empapant més de la dinàmica de l'entitat i les intervencions que realitzen, he pogut anar fent més aportacions. També se m'anaven ocorreguent noves propostes a fer. Per exemple, una altra necessitat que vaig detectar a mida que anava dissenyant els materials, de cara a especialitzar-se en orientar als joves en aquest àmbit,   era la necessitat d'estar al dia de les darreres novetats, de legislacions, projectes, programes, convocatòries de beques, notícies, rankings, etc. Vaig pensar que es podria dissenyar un Servei d'Informació de Mobilitat online, ubicat al mateix portal d'Educaweb. Aquest servei podria anar publicant les ofertes i noticies més destacades relacionades amb el tema, i els joves interessats podrien fer una subscripció, de manera que rebrien online periòdicament les darreres novetats i convocatòries. Però això ja seria una altra activitat, que va més enllà d'aquest pràcticum.

El que m'ha resultat molt interessant d'aquest pràcticum és que m'ha obert molt el ventall d'àmbits i tipus d'activitats on pot treballar  una psicopedagoga.  Durant els estudis ja havia treballat una mica la intervenció psicopedagògica en educació no formal, però aquesta experiència crec que conjuga l'educació no formal i la formal, doncs sovint les activitats presencials es realitzen en contextos formals, i col.laboren amb professionals d'educació formal. Quan vaig començar les pràctiques, tenia una visió molt més limitada del que podia fer una psicopedagoga en una empresa com aquesta. Ara veig que les possibilitats són molt més  àmplies, i que també cal estar molt al dia de l'actualitat educativa, saber detectar noves demandes, tendències,  i tenir iniciativa per afrontar els nous reptes que ens trobarem com a professionals de la psicopedagogia.

Disseny de l'activitat presencial sobre estudis a l'estranger

En aquesta última fase de la intervenció, hem passat a fer una proposta de disseny d'una activitat presencial per orientar a la hora de fer uns estudis a l'estranger.

La veritat és que aquesta fase m'ha resultat més complicada del que em pensava. Anteriorment, durant els estudis i la meva pràctica profesional, he hagut de dissenyar activitats educatives, però en la majoria de casos hi havia una demanda clara,  o ja coneixeia prèviament el grup. En aquest cas, l'únic que tenia era una mancança detectada per mi i l'equip d'orientació, a la que intentem donar resposta.  Calia definir objectius, destinataris, metodología, estrategies, etc. No hi havia un destinatari clar prefixat, i  veia que l'activitat era molt diferent si anava dirigida a estudiants d'ESO,FP, Batxillerat, les seves famílies, universitaris, o a la ciutadania en general. Finalment vaig optar per definir els destinataris de l'activitat els estudiants d'ESO, FP o Batxillerat. D'aquesta manera l'activitat quedarà enmarcada en una determinada franja d'edat, i es podrà oferir a centres educatius de secundària o postobligatòria, i es realitzarà sota demanda del propi centre.

Volia fer una activitat en la que els joves haguessin de prendre un rol actiu i s'impliquessin, i no nomès escoltar una xerrada sobre mobilitat internacional. També creia important que utilitzessin internet  així com manipular els papers i butlletins informatius sobre els diferents programes, per aprendre  com buscar les informacions que necessiten, saber discriminar la informació que no és rellevant ( aprendre a aprendre). També és important els aspectes motivacionals, i tractar el tema de les pròpies expectatives.

A mode molt resumit, l'activitat tindria 4 parts:

- Enquesta pretaller: es passa als joves una petita enquesta on s'han de plantejar alguns aspectes en relació a una experiència d'estudis a l'estranger: t'ho has plantejat mai? quins aspectes positius creus que et pot aportar?Quins inconvenients?Quins aspectes creus que hauries de tenir en compte?Coneixes alguns programes o beques? Volem veure una mica els seus coneixements previs, i que facin l'esforç de situar-se en el context de l'activitat.

- Xerrada amb una presentació en powepoint amb els continguts més rellevants sobre la temàtica. Malgrat és una exposició, intentem que els joves puguin participar i fer preguntes si en tenen, per mantenir la seva atenció.
- "Monta la teva estada". Es tracta de fer com un petit simulacre , com si haguessin decidit que volen fer una experiencia d'estudis a l'estranger, i han de veure com ho han de planificar. Amb l'ajuda d'una fitxa-guia els joves han de fer un procés de reflexió sobre les seves possibilitats: quins idiomes parlo i quins necessitaria parlar, nivell educatiu que tinc, tipus d'estada que m'agradaria, en quin país m'agradaria estudiar i perquè, quins programes o beques existeixen pel meu cas, que hauria de tenir en compte, etc,. Per aquesta part, els joves haurien de tenir acces a internet per poder fer una mica de recerca ( a partir del portal d'educaweb) i i també els oferim documentació en paper oferta per les ambaixades i oficines de relacions internacionals, perquè puguin remenar, i aprendre a cercar les informacions que necessiten. Malgrat cadascú ha de fer la seva propia fitxa, poden compartir entre ells les informacions, les recerques, els dubtes que els sorgeixin, les seves idees. Es tracta que sigui una part dinàmica, que interaccionin entre ells i amb la psicopedagoga que ajuda si cal, que s'ajudin entre ells, etc.

- Posada en comú, avaluació de l'activitat i conclusions.

El rol de la psicopedagoga que dinamitza l'activitat hauria de ser la d'acompanyar i guiar als joves en aquest procés, resoldre possibles dubtes, però sobretot ajudar-los a que ells mateixos es facin conscients i reflexionin sobre les seves possibilitats i limitacions del seu cas en particular, detectar mancances i potencialitats, etc. ( autorientació).

Vaig anar parlant amb l'equip d'orientadores per consensuar l'activitat, i em van donar alguns consells molt útils, sobretot a nivell metodològic i a la hora de desenvolupar el taller. Per exemple, cal pensar en el fet que alguns joves poden no estar gens motivats pel tema ni per l'activitat, doncs és una demanda del centre normalment i no dels propis joves,  pel que calia pensar estratègies i adapatcions del taller per incorporar-los a la dinàmica del taller, perquè almenys participessin d'alguna manera. Per exemple, si es mostren molt reticents a "preparar la seva estada", perquè diuen que no ho voldran fer mai,  donar-los la opció de reflexionar sobre tots els inconvenients i motius que tenen. I així vaig pensar diferents tipus d'adaptacions.

Un cop dissenyada l'activitat, m'hagués agradat poder-la portar a la pràctica amb un grup de joves i poder-la avaluar. Però la realitat és que una part de la feina de les orientadores d'Educaweb ( que va més enllà de la pràctica psicopedagógica) és "vendre" les activitats dissenyades als centres educatius o institucions publiques, i això comporta el seu temps, i que un centre ho demani. És una realitat que cal tenir molt en compte. Per tant, qualsevol activitat que dissenyem,  desprès cal adaptar-la a les necessitats i demandes de la institució que et demana de fer aquesta activitat, que serà diferent en cada cas.

Disseny dels materials didàctics

En aquestes darreres sessions, he estat organitzant, prioritzant i reformulant les informacions per tal de fer diferents presentacions del tema treballat. He actualitzat l'apartat d'Estudiar a l'estranger d'Educaweb.cat, i del navegador NEPTU. També he elaborat uns fitxes resum del tema, que es podran presentar en les activitats presencials que realitzen les orientadores en centers educatius o per serveis municipals.

Per fer-ho, he intentat seguir una sèrie de criteris, malgrat algunes de les limitacions que comentava en la meva entrada anterior. He intentat tenir en compte com podria afavorir un aprenentatge significatiu del tema.

He intentat crear les condicions perquè l'usuari pugui tenir una actitud favorable cap a una experiència d'aquest tipus,  mirant de motivar-lo, engrescar-lo, fent veure els aspectes més posititus, sent també conscient de les dificultats existents. El text està estructurat de manera entenedora i amb un llenguatge fàcil per al lector mig, intentant que el lector pugui donar-li un significat propi, i vagi assimilant poc a poc tot el que representa una experiència d'aquest tipus. Amb els diferents apartats , permet que l'usuari navegui en funció dels seus propis interessos i necessitats, segons el seu cas particular. Gràcies als enllaços a altres pàgines, l'usuari pot ampliar o complementar algunes informacions, i anar resolent dubtes, segons li convingui.

Hi ha diferències de continguts i estils en les presentacions dirigides a la ciutadania en general ( portal d'educaweb), a estudiants de secundària i cicles de formació professional ( navegador NEPTU), i als pares i  mares. D'aquesta manera, intentem fer més èmfasi en uns aspectes o uns altres, depenent del cas, ja que l'objectiu que pretenem és una mica diferent. Quan ens dirigim a la família,  per exemple sobretot incidim en com ells poden realitzar l'acompanyament en la presa de decisions del seu fill o filla. En les presentacions dirigides al públic més jove ( NEPTU), per exemple, fem molta incidència en aspectes motivacionals, obrint-los el ventall de possibilitats, però a la vegada fent-los conscients dels aspectes que han de tenir en compte, per no aixecar falses expectatives o objectius poc realistes. Com que el navegador no és d'ús públic, sinó que s'utilitza només en activitats que ja estan acompanyades d'orientadores professionals, es cuida molt aquests aspectes.

Per fer aquesta tasca, primer vaig fer un esborrany que vaig presentar a l'equip d'orientació d'Educaweb. Varem fer una revisió conjunta i vam fer algunes modificions, sobretot del redactat. Vaig adonar-me que el portal Educaweb té un estil característic que cal respectar, per mantenir la coherència amb la resta de continguts de la pàgina. Un cop fetes les modificacions i consensuat el text, un informàtic em va explicar com  funciona l'aplicació informàtica per modificar el text del portal i el navegador, fer enllaços, canviar estils, etc. Es una tasca relativament senzilla que fan les mateixes orientadores.

Vaig demanar a dos amics, externs a l'empresa i que no sabien res de la mobilitat internacional, que llegisssin els textos per veure si era entenedor, si trobaven a faltar alguna cosa, si els resolia possibles dubtes, etc. Un dels aspectes que van demanar van ser orientació específica sobre quines escoles o universitats són les més prestigioses en determinats camps. Aquest va ser un dels temes que inicialment s'havia pensat incloure, però es va valorar amb les professionals del centre que era una tasca massa feixuga pel temps disponible, que de moment no inclouríem. A més, l'empresa està preparant un llibre sobre aquesta temàtica, i està previst fer un estudi dels rànquings de qualitat. Quan s'hagi fet aquesta tasca, es podrà ampliar els continguts del portal.

En general, ha estat una fase de les meves pràctiques molt satisfactòria. He vist com totes les fases prèvies de preparació i anàlisi, es concreten en uns materials didàctics, accessibles per la ciutadania, i que poden ser utilitzats per un equip d'orientació educativa. La seva apliació a la pràctica és el que li dóna més sentit. Malauradament, per incompatibilitat horària no puc assistir a les sessions presencials d'orientació, a més que a aquestes alçades de curs ja gairebé no n'hi han ( es concentren sobretot al segons trimestre del curs acadèmic). M'hagués agradat poder participar en persona en sessions d'orientació grupal, i veure si apareixien dubtes sobre aquest tema concret, i si seria capaç de resoldrel's adequadament, així com saber com avaluen els propis usuaris les orientacions que estan rebent.

Reflexions

Abans de passar a  la fase següent d'organitzar  i prioritzar tota la informació recollida, m'agradaria exposar algunes reflexions fruit de l'anàlisi del seu contingut, des d'una mirada psicopedagògica, i de quines crec que són les possibilitats i limitacions en aquest àmbit concret.

Com a especialistes de la orientació , si volem fer un assessorament acadèmic i professional , crec que necessitem dominar dos tipus de coneixement: un relatiu a la especialitat concreta de l'àmbit sobre el que orientem (que en aquest cas seran els estudis a l'estranger) i el més important, les habilitats, metodologies i estratègies propies de la psicopedagogia, que és el que ens capacita com a professionals, i que ens diferenciarà d'altres perfils professionals com poden ser els informadors juvenils, professors de secundària o personal administratiu d'un servei de mobilitat internacional d'una universitat, per exemple.  Fins ara sobretot ens hem estat posant al dia sobre aquest primer bloc relatiu a la recollida d'informació i anàlisi de continguts sobre els programes de mobilitat, legislació relacionada, quins aspectes cal tenir en compte, tràmits necessaris, etc i sobretot analitzant com es presenta aquesta informació, destinada a qui, com s'hi accedeix, etc. Ara és moment de parar-nos a reflexionar sobre les seves limitacions i potencialitats, i què podem aportar com a psicopedagogues de diferent en aquest àmbit.  

Al llarg d'aques bloc ja hem parlat sobre el fet que avui en dia ens trobem amb un excès d'informació, molt a l'abast gràcies a Internet i les noves tecnologies, pero també hem fet èmfasi en la diferència entre informació i orientació. Estic d'acord amb Bisquerra o Giddens quan plantejen que l'objectiu principal de l'orientació és l'autorientació.Per tant, hem de veure com fomentem aquesta autorientació, que ha de passar per un procès d'autoconeixement del propi subjecte, a través dels canals dels que disposem. Com podem fomentar aquest procès en les diferents linies d'actuació del projecte? 

- Portal i pàgina web:

Potencialitats:

- Accés a tota la ciutadania, només cal disposar d'accès a Internet.

- Permet accedir-hi i consultar-ho tantes vegades com sigui necessari, permet anar ampliant altres informacions, que l'usuari faci el seu propi procés de recerca segons els seus interessos.

- Cal tenir en compte com presentem tota la informació i com es formulen les preguntes, de manera que puguin tenir significativitat per al destinatari. Podem tenir en compte aspectes treballats a l'assignatura sobre tecnologia educativa.

Limitacions: 

- No es pot adequar la resposta a cada intervenció. Les informacions són més genèriques i cal tenir en compte els diferents perfils als que es pot estar dirgint, buscant un equilibri en la redaccció i presentació, tant pel que fa a l'estil com al contingut.  Hem optat per redactar-ho en segona persona, dirgint-nos al propi estudiant, perquè es pugui sentir més identificat amb la informació que recull.  

- Cal tenir en compte i preveure la informació que cal mantenir actualitzada, o els enllaços correcte a altres pàgines especialitzades, doncs sinó en un temps aquest material podria quedar obsolet.

-No permet aclarir dubtes ni fer preguntes, no hi ha el feedback amb el destinatari de la intervenció. Això em fa pensar que potser seria positiu crear un servei de consulta online a la propia web, el que podria ser una oportunitat de millora del portal. 

- Assessorament presencial:  

    -   Potencialitats:

- Permet personalitzar la intervenció, adequant-la a cada cas particular, i responent a les seves necessitats. Per aquest tasca, utilitzarem diferents metodologies i estratègies pròpies de la psicopedagogia, com les entrevistes en profunditat amb els estudiants per detectar interessos, motivacions, pors, limitacions personals, característiques de la seva personalitat, etc. També podem fer entrevistes amb famílies amb alguns casos, sobretot amb els alumnes més joves, i sobretot quan hi hagi discrepància entre interessos o motivacions entre pares i fills.

- Podem ajudar a que el jove contrasti diferents informacions que l'ajudin en la seva presa de decisió amb unes expectatives realistes: informació o percepció sobre com és ell i que li podria anar bé, opinió de la família, experiència de l'orientadora en aquest àmbit, exepedient acadèmic, habilitats lingüístiques, etc. A vegades ens podem trobar joves que volen anar a estudiar una FP a Alemanya, per exemple, i no saben ni anglès ni alemany, pel que caldrà ajudar-los a fer veure què potser primer han de preparar-se a nivell lingüístic.

- Limitacions:

-Només permet atendre a les persones que es dirigeixen al servei i que, per tant, ja tenen un cert interés o inquietd respecte aquest tema ( l'estudiant o la familia). Penso que hi ha joves que mai s'han plantejat una experiència així per desconeixement, o perquè pensen que s'escapa de les seves possibiltats ( sigui per motius econòmics, acadèmics, habilitats lingüístiques o altres),  però que sovint no té perquè ser així. Simplement, ningú els hi ha dit que podien fer-ho ni com, ningú els hi ha ofert aquest possibilitat.  I això penso que es una limitació que caldria intentar superar per tal de fomentar la equitat i la igualtat d'oportunitats en l'àmbit acadèmic i professional.

- Caldrà tenir accès a Internet i dominar les pàgines especialitzades i poder imprimir documents resums que s'ho pugui endur a casa.

Recerca d'informació i anàlisi de continguts

En aquest fase, també vaig  estar recollint i analitzant els continguts més rellevants respecte les possibilitats de mobilitat estudiantil actuals, i sobretot analitzant quins criteris caldria tenir en compte per ajudar al jove a prendre una decisió, des d'un punt de vista més psicopedagògic.

 

Vaig fer una revisió de les pàgines webs especialitzades en orientació educativa, en estudis a l'estranger, en mobilitat internacional, en ensenyament i en joventut bàsicament. A nivell general, els continguts que vaig revisar són:

- Oferta actual de possibilitats i programes de mobilitat, segons diferents criteris. Hi ha molts programes i possibilitats que desconeixia, sobretot els destinats a etapes no universitàries: ESO, batxillerat, FP, etc.

- Recursos i serveis d'ajuda, orientació i informació per a l'estudiant: què ofereixen, com els atenen, quin perfil professional hi treballa, etc

- Aspectes importants a tenir en compte per orientar a l'estudiant en la seva pròpia presa de decisions

- Revisió d'aspectes  pràctics com : tràmits i gestions que s'han de fer i com, temps necessaris, destins i estudis  més sol.licitats pels estudiants del nostre país

- Revisió i actualització de la legislació relacionada amb la mobilitat estudiantil i professional: processos d'homologació de titulacions, reconeixement professional, convalidacions, l'Espai Europeu d'Educació Superior, el Marc Europeu Comú de Referència per les Llengües, etc. Tots aquests temes m'han resultat especialment interessants, doncs amb el procès de Bologna i el desenvolupament de l'Espai Europeu van canviant les lleis per anar facilitant la mobilitat dels nacionals d'aquests països, tant per estudiar com per treballar.

 

Molts d'aquests temes els coneixia molt parcialment, però amb una societat i un món laboral que exigeix cada vegada més mobilitat, com a psicopedagoga crec que haig de conèixer aquestes legislacions i les possibilitats que s'ofereixen, per tal de poder desenvolupar correctament la nostra feina en qualsevol servei d'orientació acadèmica i professional, sobretot amb els joves. Molts dels usuaris dels nostres serveis també desconeixeran moltes d'aquestes opcions, i crec que una de les nostres tasques pot ser oferir noves possibilitats a joves que potser ni s'han plantejat una opció que els podria enriquir molt a nivell personal, acadèmic i laboral.

Us poso alguns enllaços de pàgines que m'han semblant interessants en aquest àmbit:

- Programes d'aprenentate permanent (PAP): Descripció dels diferents programes europeus

- Jove.cat: Pàgina de la Generalitat sobre estudis a l'estranger

- Ministerio de Educación, Cultura y Deportes: homologacions, reconeixement professional, convalidacions, etc.

- Universidad.es: mobilitat per estudiants universitaris

- Batxillerat Internacional: una modalitat de batxillerat molt diferent

- TodoFP: programes de mobilitat per estudiants de formació professional

 

Recerca d'informació: Saló de l'Ensenyament 2013

 

En la segona fase del pla de treball, he fet una recerca d'informació i anàlisi de continguts rellevants per una assessoria sobre estudis a l'estranger. Un dels objectius d'aquesta etapa és recollir i analitzar les informacions més rellevants i actualitzades respecte l'oferta actual de programes de mobilitat.

 

Una de les accions previstes va ser la visita al Saló de l'Ensenyament , que es va realitzar a Barcelona, entre el 13 i el 17 de març. Durant els dies del Saló, Educaweb oferia el Servei d'Informació i Orientació, en el que els estudiants podien rebre un assessorament personalitzat i d'informació sobre els estudis que més s'adapten a les seves preferències i aptituds. Vaig pensar que es podia proposar de tenir una psicopedagoga / orientadora que, entre altres coses, pogués estar especialitzada en assessorar sobre els estudis a l'estranger, que pogués aportar una visió més integral del tema.

 

Al Saló hi havia estands de diferents universitats i centres de formació estrangeres, privades o d'especial prestigi, que presentaven els seus programes d'acollida per alumnat estranger. També em va semblar molt interessant les opcions d'anar a estudiar a Alemanya amb la FP Dual, que permet combinar estudis i treball.

 

Una àrea específica de la fira era el Saló dels Idiomes, organitzat per la Asociación Española de Promotores de Cursos en el Extranjero, i on vaig poder actualitzar informació sobre les diferents opcions que existeixen per estudiar idiomes a l'estranger.

 

Tanmateix, la meva opinió és que el Saló té una important vessant comercial, ja que cada centre formatiu intenta vendre els seus cursos i serveis. D'altra banda, la complexitat i varietat de la oferta pot arribar a desorientar l'estudiant, sobretot aquell/a que es troba més perdut/da. Per això penso que és important fer una feina d'orientació o assessorament desprès de recollir totes les informacions necessàries, per tal d'ajudar al jove a poder-les analitzar i posar en relació a les seves preferències, aptituds i possibilitats. D'aquí la importància de la figura de l'orientador/a, que pugui acompanyar en aquest procès de presa de decisions, tant pel jove com per les seves families, sabent que no hi ha cap criteri comercial darrera.  Crec que per això el Servei d'Orientació del Saló té tanta demanda, doncs és un servei necessari, al front del qual trobem psicopedagogues treballant-hi.

 

Avaluació de les necessitats

A partir de l 'anàlisi dels materials, documentació i activitats que s'ofereixen des d'Educaweb en relació a l'assessorament sobre estudis a l'estranger, es detecten una sèrie de mancances.  Tant en el portal Educaweb.cat, com en la seva versió d'àmbit estatal Educaweb.com, les informacions que hi apareixen són reduïdes i més aviat informatives.

 

El nostre enfocament és que cal diferenciar entre informació i orientació. Entenem l'orientació com un procés de suport i acompanyament a la persona, tenint en compte la seva pròpia individualitat i el seu propi procès personal i acadèmico-professional, per tal que aquest pugui posar en joc i interrelacionar els diferents aspectes a tenir en compte, abans de prendre una decisió meditada i reflexionada, que pugui complir les seves expectatives i ser una experiència el més enriquidora i profitosa possible. Evidentment, la distància i generalitat que obliga el fet que un portal web no es tracta d'una orientació personalitzada  és un obstacle, però sí que pretenem que el contingut tingui un caràcter més orientador, que ajudi al propi lector a fer-se ell mateix algunes preguntes. Volem aportar una perspectiva diferent, partint de difererents criteris, coneixements i habilitats que hem après com a psicopedagogues.

 

D'altra banda, en el catàleg de serveis de l'empresa, s'ofereix una xerrada sobre mobilitat en els estudis, però també està enfocada més aviat a donar informacions.  Pretenem dissenyar un altre tipus d'activitat, més en format taller, que pugui ser més participatiu i dinàmic per als participants, i que pugui ser adaptat a diferents perfils de destinataris, seguint uns criteris psicopedagògics, doncs no és el mateix fer una intervenció per pares i mares, per adolescents, o per estudiants universitaris, ni és el mateix per estudiants de families benestants motivats en marxar, que per joves que potser mai s'han plantejat que puguin tenir la oportunitat de fer una estada a l'estranger.

A partir d'aquí es comença a fer la tasca de prospecció i recerca d'informacions que puguin servir per ampliar, modificar o crear nous continguts en relació als estudis a l'estranger, per veure què pot aportar de diferent una visió  psicopedagògica del tema.